Bon dia a tots!
Si he de ser sincera he de dir que aquesta ha estat, fins al dia d’avui,
l’entrada amb la que he tingut més dificultats. Ja que he reflexionat sobre el
meu entorn d’aprenentatge del món digital.
Jo mai he estat tancada al mon no-tecnològic. Sempre he pensat (i ho
segueixo pensant) que el millor per l’educació és no seguir, únicament, una
tendència. Els bons mestres són aquells que saben adaptar-se; al mon, als seus
alumnes, a la tecnologia...
M’ha costat molt englobar quines son les meves eines i els meus recursos
per poder ampliar el meu coneixement i poder adaptar-me com fan els bons
mestres. Pensant i pensant molt per fer-ho he arribat la següent conclusió:
Per una banda em sento avergonyida. Sempre m’he considerat prou autònoma,
però amb aquesta entrada m’he adonat que tinc pocs recursos per ser una bona
mestra per als alumes d’avui en dia i dels que estan per venir. I és més, la
majoria d’aquests recursos els he aprés a la universitats, i fins i tot algun
d’aquests els he après en aquestes últimes dues setmanes.
Per altra banda, i intentant justificar-me (tot i que a mi no em serveix
gaire), he de dir que la meva educació amb recursos tecnològics ha començat
ara. A l’escola i a l’institut no teníem recursos tecnològic i els pocs que
havien feien funció de fitxes i per tant no tinc record bons d’aquest. Pot ser
per això estic un poc allunyada de la tecnologia.
Fent un viatja al passat, he de dir que, quan tot i que he crescut ja en un
món on la tecnologia ja tenia molt de pes, la meva experiència sempre ha estat
mínima (d’aquí que no sigui 100% pro tecnologia a les aules) encara així, he de
dir que en aquests anys he avançat amb passes de gegant.
Fa uns anys, només
feia servir el google per cercar informació. Ara em moc amb diverses webs,
deixo el bolígraf de banda per escriure amb un teclat i guardo els documents a
un lloc on se, que no perdre i ho tindré tot ben organitzar. Si ens parem a
pensar la tecnologia ens ajuda a organitzar-nos.
Més tard vaig ser soci del facebook. Recordo
que era una experiència increïble, podia veure a qui volgués en el moment que
volgués. Fa uns mesos vaig donar-me’n de baixa per que no li donava la utilitat
que considerava important. Però no estic tancada en fer-me’n un, més endavant.
No podem negar (i menys com a mestres) que la tecnologia ens ajuda. Ho fem
tot amb més facilitat, més ràpid i més precís. La web 2.0 de la que vam parlar l’últim
cop (i que podreu trobar clicant aquí) és només el principi del que ens espera.
I una manera de comprovar en quin punt estem de coneixement i de recursos es
realitzant un PLE.
Quant al meu ple, he de dir que penso que tinc prou recursos a l’hora de
llegir o accedir a la informació, ja que avui en dia, és el que més necessito
per portar al dia els meus estudis i per calmar la meva curiositat. D’altra
banda crec que l’aspecte que hauria de millorar seria el fet de compartir. No
és que no vulgui, però penso que ara mateix no tinc gaire per compartir. Suposo
que amb el temps trobaré espais i moments on vulgui compartir el que faig.
Quant a la part de fer i reflexionar fent, aquesta és la que més m’agrada. Veig
com cada dia estic aprenent coses noves amb programes nous i m’agrada molt.
Penso que mentre tingui aquestes ganes per aprendre, tot ho podré superar.
Com que he començat l’entrada amb sinceritat, també l’acabaré de forma
sincera i diré, que cada cop estic mes convençuda i m’agraden més les noves
tecnologies per portar-les a un aula.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Lectura :Castañeda,
L. y Adell, J. (2013). La anatomía de los PLEs. En L. Castañeda y J. Adell
(Eds.), Entornos Personales de Aprendizaje: Claves para el ecosistema educativo
en red (pp. 11-27). Alcoy: Marfil. Trobada a: http://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/30408/1/capitulo1.pdf
Visita al propi bloc: http://quartcursdenamariaboned.blogspot.com.es/2014/10/tema-2-la-web-20.html
Imàtge d'elaboració propia (gràcies al programa Cmaptools)
