Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa

Bon dia a tots.

Fins ara hem estat parlant de la importància de la tecnologia tant a la societat com a les aules. Però això no és una utopia. Tan de bo poguéssim entrar a l’aula i fer allò que creiem que és realment efectiu per a l’educació.

Hem de tenir en compte un marc de lleis en el que els mestres per una banda es senten fermats. Fermats per que aquestes lleis han estat creades per persones que no tenen (o poc tenen) en compte l’educació i la vida a l’aula.

Manuel Area Moreira (2006) en ‘’Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar’’, ens reflecteix les diverses fluctuacions que s'han anat produint durant els darrers segles:

Cal dir que cada dècada hem anat progressant i tant el govern com les institucions han anat apropant les noves tecnologies a la societat tot i que no per millorar l’educació si no per ser més eficients, per produir... Area, ens diu que a la dècada dels 90 la tecnologia es deixa molt de banda, sobretot a l’àmbit educatiu. No se com ho fan, que sempre acaben perjudicades les escoles, donant més importància al capitalisme que al coneixement.

Però, malgrat tot la tecnologia a l’educació torna a recuperar importància al segle XXI, i és normal, per que com ja hem parlat, l’educació s’ha d’ensenyar a l’educació de la societat amb els mateixos recursos que aquesta.  Així que ens trobem en aquest panorama:

Per una altra banda, i sempre respectant les lleis (estem més o menys a favor o no) un cop estableixen una llei, què fem per incloure les tic a les escoles 2.0 com a vehicle d’aprenentatge? Penso que tots els mestres d’avui en dia saben que els seus alumnes conviuen directa o indirectament amb la tecnologia, per tant s’han d’esforçar per convertir l’escola tradicional en  escoles 2.0. Però, què entenem per aquest concepte? Área,  Ana Sanabria y Ana Mª Vega ens expliquen el concepte d’escola 2.0 a l’article “La políticas educativas TIC (Escuela 2.0) en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado” i del article hem ectret les següents conclusions:

Cal dir però, que anem més allà i per tant cal complementar aquest concepte amb la lectura “Orientaciones para la elaboración del Plan de tecnologías de la información y la comunicación (Plan TIC)” del Gobierno de Canarias:

Per acabar, m’agradaria reflexionar sobre les lleis d’educació que tenim a espanya, ja que tot i que poden ser millors o pitjors, no donem temps a establir-les i veure els resultats. Esquerra o dreta? Aquesta és la pregunta i la rivalitat. I tot el que faci un ho veurà malament l’altre i ho voldrà canviar sense tenir en compte els que pateixen els canvis. Crec que això és el primer que la política hauria de canviar.

I bé, per acomiadar-nos vaig a posar un vídeo de música on podem veure que la tecnologia es clau.  Ja que és un grup, que tot i que els hi han robat els instruments musicals al metro, han descarregat aplicacions móvils i han fet un petit concert improvisat al metro amb questes aplicacions. IMPRESIONANT!!

Espero que vos agradi. Fins aviat!

Atomic Tom- Take me out

Bibliografia:

·      AREA, M: Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar.

·      AREA, M; SANABRIA, A; VEGA, A: Les polítiques educatives TIC (Escola 2.0) a les comunitats autònomes d'Espanya des de la visió del professorat.

·      Govern de Canàries: Orientacions per al'elaboració del Pla TIC en els centres educatius.

·      Esquema elaboració a l’aula.

·      Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=NAllFWSl998